Guantánamo de la Industria Discográfica (artículo)

Guantánamo de la Industria Discográfica es un artículo escrito por Rubén Pujol, y publicado en el suplemento Cultura|s de La Vanguardia del día 07 marzo de este año 2012.

Guantánamo de la Industria Discográfica presenta la tendencia de la industria discográfica norteamericana a la digitalización  del mixtape. El mixtape es una demo con fines promocionales y de difusión de nuevas propuestas musicales que se inició con formatos físicos (Cassettes, CDs), i que ahora se está digitalizando (.mp3, .wav); por tanto, se distribuye libremente en la red. De este modo, el mixtape es usado por artistas del Hip Hop, el R&B y DJs, los cuales, habitualmente, incluyen en sus obras samples de otros artistas sin tener las licencias para ello; (ahorrándose así, los inconvenientes de obtener dichas licéncias). Como es lógico, Pujol menciona DJs del mashup y el bootleg (2 Many DJ’s, Girl Talk, Danger Mouse, etc.) y obras del género (As Heard On Radio Soulwax Pt. 2, The Grey Album, etc.) dando un pequeño repaso histórico al movimiento.

Otra interesante aportación del artículo es la mención a Legitmix, una plataforma, (de la que prometo hablar extensamente en futuras entradas), que permite vender de manera legal obras que contienen copyrights de otras. No desvelo más y tomad el artículo en pdf.

Guantánamo de la Industria Discogràfica és un artícle escrit per Rubén Pujol, i publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia del dia 07 març del present curs 2012.

Guantánamo de la Industria Discogràfica presenta la tendència de la industria discogràfica nord-americana cap a la digitalizació  del mixtape. El mixtape és una demo amb fins promocionals i de difusió de noves propostes musicals que s’inicià amb formats físics (Cassettes, CDs), i que ahora s’està digitalitzant (.mp3, .wav); per tant, es distribueix lliurement per la xarxa. D’aquesta manera, el mixtape és utilitzat per artistes del Hip Hop, l’R&B i DJs, els quals, habitualment, inclouen en les seves obres samples d’altres artistes sense tenir les llicències pertinents; (estalviant-se així, els inconvenients d’obtenció d’aquestes). Como és lògic, Pujol menciona DJs del mashup i el bootleg (2 Many DJ’s, Girl Talk, Danger Mouse, etc.), així com obres del gènere (As Heard On Radio Soulwax Pt. 2, The Grey Album, etc.) donant un petit repàs històric al moviment.

Un altre interessant aportació de l’article és la menció a Legitmix, una plataforma, (de la qual prometo parlar-ne extensament en futures entrades), que permet vendre de manera legal obres que continguin copyrights d’altres. No desvetllo més i preneu larticle en pdf.